La Universitat de les Illes Balears, juntament amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), posa a la vostra disposició l'eiNa DMP per ajudar-vos a elaborar un pla de gestió de dades d'una manera guiada.

1. Què és un pla de gestió de dades i per què s’han d’elaborar?

El Pla de Gestió de Dades (PGD o DPG en anglès) és un document que descriu com s'obtindran, processaran, emmagatzemaran, compartiran i preservaran les dades que s'utilitzin durant un projecte de recerca. Aquest pla és fonamental per assegurar la integritat, accessibilitat i reutilització de les dades al llarg del cicle de vida del projecte.

Un PGD és un document viu, que es desenvolupa amb la mateixa investigació i que ajuda els investigadors a planificar els diferents aspectes relacionats amb la gestió de les dades de recerca.
Per aquesta raó, es modificarà o es completarà al llarg de la investigació, de manera que sempre trobam una versió inicial i una versió final. Segons la complexitat i el termini de la investigació, de vegades també es demanen versions intermèdies.

«Per ajudar els investigadors a dur a terme una millor recerca és necessari disposar de plans de gestió de dades, un concepte que abraça tasques com ara la recopilació de les dades utilitzades, l’organització, documentació, emmagatzematge i preservació. Es tracta, per tant, d'elaborar documents que descriuen el cicle de vida de les dades de recerca recopilades i generades en el transcurs d'un projecte.»
(CSUC, Gestió de dades de recerca)

Un pla de gestió de dades ha de descriure els aspectes següents:

1. Resum de les dades: s'han de descriure de manera general les dades que s'utilitzaran en el projecte. S’han d’incloure el tipus i el format, la finalitat, la grandària i l'origen de les dades.
2. Responsables: s’han d’indicar les persones responsables de les dades i les seves funcions, així com tots els investigadors que tindran accés a les dades, especialment si es tracten dades de caràcter personal.
3. S’ha d'assegurar que les dades siguin FAIR. L’elecció d’un repositori de confiança és molt important en el compliment d’aquest punt. Una bona decisió assegura un mínim de localització, accessibilitat i interoperabilitat. Les Recomanacions de MareData us poden ajudar a fer que les vostres dades segueixin els principis FAIR. 
   1. Localitzables: s’han incloure identificadors, paraules clau i metadades descriptives per optimitzar-ne la localització.
   2. Accessibles: s’ha d’indicar el repositori on es dipositaran les dades. Si hi ha dades tancades, s’ha de justificar i les metadades sempre estaran en obert.
   3. Interoperables: s'han d’esmentar els vocabularis de dades, les normes, formats o metodologies que s'utilitzaran per permetre l'intercanvi i la interoperabilitat de les dades. També és important que el repositori utilitzi esquemes de metadades estàndard.
   4. Reutilitzables: s'ha de documentar la procedència de les dades i proporcionar la informació necessària per validar-les i facilitar-ne la reutilització, per exemple amb els arxius README. S'han d’indicar, també, les llicències d'ús de les dades.
4. Altres resultats de la recerca: s’han d’aplicar els principis FAIR a la gestió d'altres productes de la recerca, generats o reutilitzats en el projecte. Per exemple: programaris, fluxos de treball, protocols, nous materials, mostres, etc.
5. Assignació de recursos: s'han d’indicar quins seran els costos per fer que les dades siguin FAIR (per exemple, costos directes i indirectes relacionats amb l'emmagatzematge, l'arxiu, la reutilització, la seguretat, l’anàlisi, etc.).
6. Seguretat de les dades: s'ha de garantir la seguretat de les dades durant la recerca (amb còpies de seguretat, contrasenyes, etc.), i que després s'emmagatzemaran de manera segura en repositoris de confiança per preservar-les i conservar-les a llarg termini.
7. Ètica: s'han de presentar totes les qüestions ètiques o legals que puguin tenir un impacte en l'intercanvi de dades. A més, quan la recerca utilitzi dades personals, haurà de fer-se referència a aspectes com el consentiment informat (tenir en compte el dipòsit, l’anonimització, etc.).
8. Altres qüestions: s'ha de descriure si s'utilitzaran altres procediments (nacionals, de proveïdors, sectorials, departamentals) per a la gestió de dades.

2. Per què s’ha d’elaborar un pla de gestió de dades?
El propòsit principal d'un PGD és garantir que les dades s’utilitzin de manera eficient, però també és una eina útil per a la recerca, especialment quan es fa en grup.

Es tracta de posar per escrit decisions pràctiques relatives a la forma de tractar les dades. Per exemple, de quina manera s’anomenaran els arxius, o quines persones podran accedir a les dades.

A més, el PGD és necessari per complir amb els requisits de les agències de finançament:

• El Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació (PEICTI), a partir de la convocatòria 2021, obliga a redactar un PGD.
  • «Apoyar el libre acceso y gestión de los datos generados por la investigación, de acuerdo con los principios internacionales FAIR, implantando la obligatoriedad de realizar un plan de gestión de datos (PGD) como parte integral de los proyectos de investigación financiados con fondos públicos.»
• El pla Horizonte Europa (2021-2027) obliga a redactar i mantenir un PGD, seguint amb el que ja s'establia en el pla anterior, H2020.
• Projectes de Generació de Coneixement
  • «El/la IP deberá adjuntar, cumplimentados, los modelos del informe científico-técnico final disponible en esta página web. Además, es imprescindible adjuntar el Plan de Gestión de datos y contestar el cuestionario de indicadores de resultados que aparece en la aplicación de justificación.»
• Marie Skłodowska-Curie Individual Fellowship (MSCA-IF)
  • «Open access to research data Article 29.3 of the grant agreement requires that participants in the Open Research Data Pilot submit a Data Management Plan within 6 months of the start of the action and the obligation to deposit the research data in a research data repository.»

3. Com fer un pla de gestió de dades?
Per a l'elaboració del PGD han de tenir-se en compte les qüestions esmentades anteriorment, especialment els principis FAIR.

Així mateix, hi ha diverses eines, com plantilles o assistents, que poden ajudar a redactar el PGD conforme als requisits de cada finançador. Per exemple, CORA eiNa DMP, ARGOS o el Data Stewardship Wizard.

CORA eiNa DMP

La Universitat de les Illes Balears, juntament amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), manté una eina per ajudar-vos a elaborar un pla de gestió de dades d'una manera guiada.

L'eiNa DMP ofereix plantilles diverses que inclouen un seguit de preguntes que guien l’usuari pels apartats que ha de tenir un PGD.

• Pla estatal
• ERC
• Doctorands

Aquí podeu consultar les instruccions que hem elaborat perquè faceu servir aquest recurs.

També podeu consultar els materials de formació elaborats pel CSUC sobre el funcionament de l’eiNa DMP:

Si necessitau més ajuda o informació, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del següent formulari.