Segons l’OECD, les dades de recerca o research data són tot el material que s’ha registrat i utilitzat com a font primària durant la recerca científica, i que és comunament acceptat per la comunitat científica com a necessari per validar els resultats de la recerca.

• Es consideren dades de recerca: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària, qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, objectes digitals, algorismes, scripts, bases de dades, metadades i esquemes de metadades, configuracions de programari i les comprovacions i les respostes de la prova. El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també es pot considerar com a dada. (FECYT, 2012).
• En canvi, no es consideren dades finals de recerca: notes de laboratori, sets de dades parcials, anàlisis preliminars, esborranys de treballs, plans per a recerques futures, comunicacions amb col·legues, objectes físics, exemplars de laboratori com ratolins, i mostres de laboratori o ceps de bacteris.

Encara que en general associam el concepte de dada amb una expressió numèrica, o amb una taula, en realitat les dades de recerca són tots els elements que s'utilitzen en una investigació per obtenir conclusions basades en evidències. Això inclou xifres i mesuraments, però també conceptes, imatges, objectes, texts, fórmules, etc. És a dir, són la matèria primera de qualsevol treball d’investigació.
Segons la manera d’obtenció, les dades poden ser observacionals, experimentals, computacionals, derivades o compilades, i poden trobar-se en estat brut, processades o analitzades. Podeu consultar més informació sobre els tipus i l’estat de les dades en aquest enllaç.

1. Per què és important fer una bona gestió de les dades?
La gestió de les dades és una part fonamental de procés de recerca. Aquesta gestió implica prendre decisions i accions des d'abans de la creació de les dades, durant la creació o recol·lecció, i al llarg de tot el seu cicle de vida.

Gestionar les dades de recerca és important per assegurar la transparència del procés de recerca i la reproductibilitat del resultats. 

Beneficis de gestionar i compartir les dades de recerca:

• Aporta reconeixement
• Augmenta la visibilitat, i això pot augmentar també la citació
• Millora la transparència
• Afavoreix la reproductibilitat
• Permet reutilitzar i aprofitar més bé els recursos
• Fomenta la ciència oberta: evita duplicitats, estalvia temps, etc.
• Permet complir amb la legislació i els requeriments dels finançadors

2. Metadades
Les metadades són grups de dades que descriuen el contingut informatiu d'un objecte al qual acompanyen. Descriuen el contingut, la qualitat i la disponibilitat, així com altres característiques de les dades.
La funció principal de les metadades és ampliar la informació sobre l'objecte al qual acompanyen, sigui del tipus que sigui, amb l'objectiu de facilitar-ne la identificació i recuperació.

Tipologia de metadades:

1. Metadades administratives: poden incloure informació legal (autoria, drets de propietat intel·lectual, llicències d’ús, etc.), informació tècnica (formats, grandària, instruccions d’accés, etc.) o informació per a la preservació (registre de versions, etc.)
2. Metadades descriptives: descriuen el contingut del recurs, les característiques, etc.
3. Metadades estructurals: permeten relacionar les parts d’un recurs.

Per què és important utilitzar metadades?

• Descriuen les dades
• Faciliten la recuperació i l'anàlisi de les dades
• Milloren la governança de les dades
• Ajuden a la integració
• Faciliten l'estandardització
• Milloren les dades dels informes
• Permeten fer desenvolupaments més ràpids
• Faciliten la gestió dels canvis
• Proporcionen més seguretat

La qualitat de les metadades té un gran impacte en la reproductibilitat de les dades de recerca. Per això, és important  utilitzar esquemes de metadades reconeguts internacionalment o que siguin específics per a cada disciplina. Els repositoris de confiança ja utilitzen aquests estàndards. És important emplenar la màxima quantitat possible de la informació que ens demanen.

Podeu consultar més informació en aquest enllaç.

3. Dades personals
Totes les investigacions han de complir amb els principis ètics i legals d’àmbit nacional, europeu i internacional. La protecció de dades personals és una qüestió prioritària que s'ha de planificar des del començament, ja que pot afectar els mitjans d'emmagatzematge, l'accés a les dades, la compartició de còpies, els protocols de seguretat, etc.

S'han de tenir en compte diferents normes en matèria de protecció de dades:

• Delegada de protecció de dades de la UIB (DPO)
• Guia de bones pràctiques en matèria de Transparència i Protecció de Dades. Editat per la CRUE.
• Informe del Gabinet Jurídic N/REF: 010601/2019 de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades sobre tractament de dades personals en l'àmbit universitari
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD)
• Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (GDPR).

Quan treballam amb dades personals, hem de tenir el consentiment informat dels participants i és obligatori garantir-ne la privacitat i l’anonimat.
Per fer-ho, en el moment de compartir les dades de recerca és necessari eliminar les possibilitats d'identificació de les persones a través d'un procés d'anonimització de les dades.
Existeixen diverses eines que poden ajudar-nos en aquest procés:

• Orientaciones y garantías en los procedimientos de anonimización de datos personales, de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
• Amnesia: eina d’OpenAire per a l’anonimització de les dades personals.

Així mateix, a la UIB hi ha diferents comissions segons el tipus de recerca i les dades que s'utilitzen:

• Comitè d'Ètica d'Experimentació Animal (CEEA)
• Comitè de Bioseguretat 
• Comitè d'Ètica de la Recerca (CER)
• Comitè d'Ètica de la Recerca Biosanitària (CERBI)
• Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears (CEI-IB)

4. Recomanacions
Podeu consultar els documents sobre bones pràctiques elaborats pel Grup de Suport a la Recerca del CSUC:

• Bones pràctiques en gestió de dades de recerca: recomanacions de format
• Bones pràctiques en gestió de dades de recerca: organitzar, anomenar i versionar fitxers
• Bones pràctiques en gestió de dades de recerca: drets i llicències de les dades de recerca

També teniu les Recomanacions de MareData sobre com ho podeu fer perquè les dades de recerca segueixin els principis FAIR i com podeu afavorir-ne la recuperació i preservació.
 



Si necessitau més ajuda o informació, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del següent formulari.