Dades d'investigació
Ciència oberta i dades
Què és la ciència oberta?
La ciència oberta és un moviment global que entén la ciència i els seus processos científics des d’un posicionament evolutiu de la investigació clàssica, que potencia l’accessibilitat, la col·laboració i la transparència en les dades, publicacions, codis, etc., amb l’objectiu que qualsevol persona pugui consultar-la i reutilitzar-la per crear nova ciència en benefici de la societat.
La UNESCO defineix la ciència oberta com:
«Un constructe inclusiu que combina moviments i pràctiques diverses amb la finalitat que els coneixements científics multilingües estiguin disponibles de forma oberta i siguin accessibles per a tothom, i que siguin reutilitzables, augmentin les col·laboracions científiques i el intercanvi d’informació en benefici de la ciència i la societat, i que s’obrin els processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials més enllà de la comunitat científica tradicional. La ciència oberta comprèn totes les disciplines científiques i tots els aspectes de les pràctiques acadèmiques, incloses les ciències bàsiques i aplicades, les ciències naturals i socials i les humanitats, i es basa en els pilars clau següents: coneixement científic obert, infraestructures de la ciència oberta, comunicació científica, participació oberta dels agents socials i diàleg obert amb altres sistemes de coneixement.»
 | Projecte de recomanació sobre la ciència oberta de la UNESCO. |
La ciència oberta es basa en els principis d’inclusió, imparcialitat, equitat i distribució, i entre els seus objectius destaquen l’augment de l’accés i la col·laboració, la reutilització i l’eficiència, i la fiabilitat i transparència de la ciència. Pel que fa al benefici, s’augmenta la qualitat i l’impacte de la ciència per afavorir-ne l’avanç i la repercussió social.
Per poder assolir els seus valors i objectius, l’abast de la ciència oberta inclou tot el cicle de producció del coneixement científic, des de la primera idea a la recollida de dades, passant pel processament i l’anàlisi, la publicació i divulgació fins a arribar a la reutilització i avaluació dels resultats.
Basada en Silveira, L. da ., Ribeiro, N. C., Melero, R., Mora-Campos, A., Piraquive-Piraquive, D. F., Uribe-Tirado, A., Sena, P. M. B., Polanco-Cortés, J., Fachin, J., Santillán-Aldana, J., Silva, F. C. C. da ., Araújo, R. F., & Enciso-Betancourt, A. M. (2023). Taxonomía de la ciencia abierta: revisada y ampliada. En Encontros Bibli: revista eletrônica de biblioteconomia e ciência da Informação (Vol. 28).
Ciència oberta i dades
Un dels elements essencials del cicle de la recerca són les dades d’investigació, i en el context de la ciència oberta és essencial compartir i fer accessibles aquestes dades.
Les dades de recerca obertes permeten la seva reutilització, revisió i redistribució per a nous usos de recerca i docència, i també suposen la base per a la reproductibilitat de la ciència i la creació de xarxes de col·laboració.
Per fer possible aquesta connectivitat s’enunciaren els principis FAIR, pels quals les dades han de ser localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables (en anglès findable, accessible, interoperable, reusable). Això significa que les dades han de contenir elements que permetin cercar-les i trobar-les, que s’utilitzin formats i estàndards lliures i coneguts, i que es marquin les llicències d’ús, entre altres elements.
Un punt igualment rellevant i que convé matisar és que FAIR no significa necessàriament obert. Encara que la intenció és que el coneixement sigui tan obert com sigui possible, hi ha ocasions en les quals pot ser necessari restringir l’accés a determinades dades, o fins i tot bloquejar-ne la consulta per temes de privacitat o de dades confidencials.
Aquesta idea es resumeix en la frase: «Tan obert com sigui possible, tan tancat com sigui necessari», com succeeix, per exemple, en el cas de les dades personals.
Normativa
Des del 2011 la normativa espanyola i europea recull la necessitat d’impulsar la ciència oberta. Actualment, la legislació regula que els resultats de les investigacions, així com les dades, codis i metodologies, han d’estar disponibles en accés obert.
«Artículo 2. Objetivos generales.
c) Impulsar la ciencia abierta al servicio de la sociedad y promover iniciativas orientadas a facilitar el libre acceso a los datos, documentos y resultados generados por la investigación, desarrollar infraestructuras y plataformas abiertas, y fomentar la participación abierta de la sociedad civil en los procesos científicos.
Artículo 15. Deberes del personal investigador
l) Adoptar las medidas necesarias para el cumplimiento de la normativa aplicable en materia de protección de datos y de confidencialidad.
Artículo 37. Ciencia abierta
1. Los agentes públicos del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación impulsarán que se haga difusión de los resultados de la actividad científica, tecnológica y de innovación, y que los resultados de la investigación, incluidas las publicaciones científicas, datos, códigos y metodologías, estén disponibles en acceso abierto. El acceso gratuito y libre a los resultados se fomentará mediante el desarrollo de repositorios institucionales o temáticos de acceso abierto, propios o compartidos.
2. El personal de investigación del sector público o cuya actividad investigadora esté financiada mayoritariamente con fondos públicos y que opte por diseminar sus resultados de investigación en publicaciones científicas, deberá depositar una copia de la versión final aceptada para publicación y los datos asociados a las mismas en repositorios institucionales o temáticos de acceso abierto, de forma simultánea a la fecha de publicación.
3. Los beneficiarios de proyectos de investigación, desarrollo o innovación financiados mayoritariamente con fondos públicos deberán cumplir en todo momento con las obligaciones de acceso abierto dispuestas en las bases o los acuerdos de subvención de las convocatorias correspondientes. Los beneficiarios de ayudas y subvenciones públicas se asegurarán de que conservan los derechos de propiedad intelectual necesarios para dar cumplimiento a los requisitos de acceso abierto.
4. Los resultados de la investigación disponibles en acceso abierto podrán ser empleados por las Administraciones Públicas en sus procesos de evaluación, incluyendo la evaluación del mérito investigador.»
Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario
«Artículo 12. Fomento de la Ciencia Abierta y Ciencia Ciudadana.
5. Los datos, entendidos como aquellas fuentes primarias necesarias para validar los resultados de las investigaciones, deberán seguir los principios FAIR (datos fáciles de encontrar, accesibles, interoperables y reutilizables) y, siempre que sea posible, difundirse en acceso abierto.
Artículo 69. Acreditación de los cuerpos docentes universitarios.
b) La agilidad y la petición de documentación accesible, en modo abierto, abreviada y significativa, utilizando los repositorios institucionales.
c) Una evaluación tanto cualitativa como cuantitativa de los méritos docentes y de investigación, y en su caso de transferencia del conocimiento, con una amplia gama de indicadores de relevancia científica e impacto social.
d) Una evaluación basada en la especificidad del área o ámbito de conocimiento, teniendo en cuenta, entre otros criterios, la experiencia profesional, en especial, cuando se trate, entre otras, de profesiones reguladas del ámbito sanitario, la relevancia local, el pluralismo lingüístico y el acceso abierto a datos y publicaciones científicas.»
Estrategia Española Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027 (EECTI)
Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA)
Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta
Ciència oberta a la UIB
La UIB compta amb normativa pròpia destinada a fomentar la ciència oberta, i recolza el seu compromís amb l'adhesió a diverses declaracions i manifests internacionals.
Inclou la creació del Repositori Institucional de la UIB per al dipòsit de publicacions científiques, tesis doctorals i treballs acadèmics d'estudiants (TFG i TFM), el foment de la publicació en accés obert i l'adhesió institucional a la Declaració de Berlín sobre accés obert al coneixement en ciències i humanitats.
«2.4. Transparència
Les dades obtingudes en la investigació s’hauran de dipositar al repositori institucional de la UIB, d’acord amb la normativa aplicable.»
«4.1. Publicació en revistes arbitrades
En aquest sentit, la publicació dels resultats en revistes o altres mitjans amb revisió d’experts és una part ineludible del protocol de recerca mateix. En la mesura del que sigui possible, se cercarà publicar els resultats de la recerca en revistes indexades d’àmbit internacional, d’índex d’impacte elevat i preferentment en obert. Tota la producció científica s’ha d’incloure en el repositori institucional de la UIB, d’acord amb la normativa a l’efecte.»
«Article 21. Pautes de conducta i bones pràctiques en les activitats de recerca
g. Dipositar les dades de recerca al repositori institucional de la UIB, d’acord amb la normativa aplicable.
h. Vetllar perquè els resultats de la investigació es difonguin i aprofitin mitjançant les vies adequades, com ara la publicació d’articles, l’emissió de comunicats i la seva transferència a d’altres contextos d’investigació o, si escau, al sector productiu.»
«Article 24. Avaluació de la tesi doctoral
3. Una vegada aprovada la tesi doctoral, la UIB en remetrà un exemplar al ministeri competent, i també hi remetrà un exemplar de tota la documentació complementària als efectes oportuns. A més, l’EDUIB arxivarà la tesi en el repositori propi i, a més a més, oferirà al doctorand la possibilitat de publicar-la en el repositori TDX en format electrònic obert.»
«Article 24. Avaluació de la tesi doctoral
Una vegada aprovada la tesi doctoral, la UIB en remetrà un exemplar al ministeri competent, i també hi remetrà un exemplar de tota la documentació complementària als efectes oportuns. A més, l’EDUIB arxivarà la tesi en el repositori propi i, a més a més, oferirà al doctorand la possibilitat de publicar-la en el repositori TDX en format electrònic obert.»
«R 07. Impulsar la transició cap al paradigma de la recerca oberta mitjançant accions de promoció.»
«R 09. Avaluar la recerca a partir de criteris de qualitat mitjançant uns mecanismes d’acreditació d’excel·lència multidimensionals
L’ Estratègia Nacional de Ciència Oberta 2023-2027 té com a objectiu establir nous mecanismes per avaluar la recerca i un sistema d’incentius i de reconeixements per impulsar les pràctiques de ciència oberta, així com capacitar tot el personal (investigador, gestor, finançador, avaluador) per ajustar el seu acompliment professional als principis de ciència oberta.»
Adhesions a iniciatives internacionals:
Declaració de Berlín sobre Accés Obert al Coneixement en Ciències i Humanitats (2003)
Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca (DORA)
COARA - Coalition for Advancing Research Assessment
Declaració de Barcelona per la Informació de la Recerca en Obert (2024)
Preguntes freqüents
- Quina és la diferència entre ciència oberta i ciència?
- La ciència oberta exclou les Humanitats i les Ciències Socials?
- La ciència oberta pot conduir a fer-ne un mal ús o a fer que la recerca es malinterpreti?
- N’hi ha prou que les dades estiguin disponibles de manera oberta en una pàgina web personal, un bloc o plataformes comercials?
- Implica molta feina extra aconseguir que les dades siguin FAIR?
- Si s’està pendent d’una publicació o patent es pot retardar el dipòsit de les dades?
- A l’hora de compartir les dades, com es pot protegir la propietat intel·lectual?
- Les dades pesen massa per compartir o tenen restriccions relacionades amb qüestions de privacitat. Què puc fer?
La ciència oberta no és una ciència diferent: cerca que la pràctica i els resultats de la investigació siguin oberts i accessibles a tota la societat a través de la publicació en obert, però també a través de la compartició de les dades d’investigació, el programari, etc.
Molts investigadors ja ho fan, encara que no l’anomenen així.
No, la ciència oberta no fa referència a una disciplina concreta, sinó que inclou la investigació en totes les àrees de coneixement i aspectes de la pràctica acadèmica.
No hauria de ser així. La transparència genera confiança, responsabilitat, permet que altres investigadors reprodueixin o validin el procés d’investigació i contribueix a l’avanç del coneixement.
No, les dades han d’estar dipositades a repositoris, siguin institucionals o temàtics, però que compleixin amb els principis FAIR: han d’assegurar que les dades siguin accessibles, trobables, interoperables i reproduïbles.
No necessàriament! La millor manera de garantir que les dades siguin FAIR és crear un pla de gestió de dades i una planificació prèvia. Així, durant la recol·lecció i el processament de les dades, es compliria amb els estàndards adequats. Cal tenir en compte que el pla de gestió de dades no només afecta l’investigador principal sinó tot l’equip.
Les dades es poden dipositar a un repositori i establir un període d’embargament per assegurar que, en primer lloc, es puguin publicar els resultats de la investigació.
La llicència que compleix de manera més completa amb els requisits de la ciència oberta és CC BY, encara que hi ha més possibilitats. Per a més informació sobre les llicències, consultau l’apartat següent (enllaç).
Abans de rebutjar la possibilitat de dipositar les dades en obert per problemes tècnics o legals, consultau-ho amb la Unitat de Serveis a la Investigació.
