Una vegada tenim un treball publicat, és necessari donar-lo a conèixer per afavorir-ne la difusió i citació.

Per assolir aquest objectiu hi ha diferents possibilitats, que són complementàries:

Dipositar-lo en repositoris.

Mantenir actualitzats els nostres comptes d'ORCID, Google Scholar, etc.

Mantenir un blog o una pàgina web personal amb el nostre currículum i la nostra producció.

Mantenir perfils en xarxes socials generalistes (Twitter i Facebook) i especialitzades (LinkedIn), però també en espais de col·laboració acadèmica com ResearchGate, Academia.edu.

Com ens poden ajudar a la difusió les xarxes socials?

Totes les xarxes socials ens permeten establir relacions, compartir els nostres coneixements i valorar el seu interès pels altres. Això també ajuda a augmentar la nostra visibilitat i impacte.

Però les xarxes socials generalistes estan principalment orientades a les relacions socials i són més adequades per a la divulgació. Per utilitzar aquest canal per a difondre el nostre treball científic, s’ha de tenir en compte que el llenguatge ha de ser adequat per a un públic ampli i no especialitzat.

Les xarxes socials acadèmiques, o científiques, són entorns més controlats on podem utilitzar un llenguatge específic i crear xarxes de col·laboració entre col·legues i professionals. Alguns dels serveis específics que ofereixen per als investigadors són:

• Dipositar treballs publicats (sempre complint amb les condicions legals)
• Conèixer l’impacte dels treballs (mètriques alternatives -altmètriques)
• Compartir, consultar i descarregar documents
• Algunes permeten la indexació dels títols dels documents en cercadors
• Conèixer línies d’investigació en curs
• Contactar amb altres investigadors
• Borsa de feina