Ciència oberta i l'Accés obert
Què és la ciència oberta?
La ciència oberta és un moviment global que entén la ciència i els seus processos científics des d’un posicionament evolutiu de la investigació clàssica, que potencia l’accessibilitat, la col·laboració i la transparència en les dades, publicacions, codis, etc., amb l’objectiu que qualsevol persona pugui consultar-la i reutilitzar-la per crear nova ciència en benefici de la societat.
La UNESCO defineix la ciència oberta com:
«Un constructe inclusiu que combina moviments i pràctiques diverses amb la finalitat que els coneixements científics multilingües estiguin disponibles de forma oberta i siguin accessibles per a tothom, i que siguin reutilitzables, augmentin les col·laboracions científiques i el intercanvi d’informació en benefici de la ciència i la societat, i que s’obrin els processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials més enllà de la comunitat científica tradicional. La ciència oberta comprèn totes les disciplines científiques i tots els aspectes de les pràctiques acadèmiques, incloses les ciències bàsiques i aplicades, les ciències naturals i socials i les humanitats, i es basa en els pilars clau següents: coneixement científic obert, infraestructures de la ciència oberta, comunicació científica, participació oberta dels agents socials i diàleg obert amb altres sistemes de coneixement.»
Projecte de recomanació sobre la ciència oberta de la UNESCO.
La ciència oberta es basa en els principis d’inclusió, imparcialitat, equitat i distribució, i entre els seus objectius destaquen l’augment de l’accés i la col·laboració, la reutilització i l’eficiència, i la fiabilitat i transparència de la ciència. Pel que fa al benefici, s’augmenta la qualitat i l’impacte de la ciència per afavorir-ne l’avanç i la repercussió social.
Per poder assolir els seus valors i objectius, l’abast de la ciència oberta inclou tot el cicle de producció del coneixement científic, des de la primera idea a la recollida de dades, passant pel processament i l’anàlisi, la publicació i divulgació fins a arribar a la reutilització i avaluació dels resultats.
Ciència oberta i l'Accés obert
L’Accés obert és un dels conceptes més coneguts de la ciència oberta i que més trajectòria té. Fa referència a la disponibilitat gratuïta, immediata i sense restriccions del text complet d’un treball científic o acadèmic. És a dir, que qualsevol persona, en qualsevol part del món, pot accedir al contingut d’un treball amb l’únic requeriment de tenir accés a internet.
Per tant, en el marc de la ciència oberta, l’accés obert és un concepte clau, ja que permet que els resultats de les investigacions siguin accessibles, i fomenta la transparència i la col·laboració entre investigadors.
La filosofia de la ciència oberta cerca fer una passa més enllà de l’accés gratuït i aposta per incloure llicències que permetin no només la lectura sinó també la reproducció, distribució, comunicació pública o transformació dels treballs científics i acadèmics, respectant-ne sempre l’autoria i la integritat.
- La via verda: consisteix en dipositar a un repositori temàtic o institucional una versió del treball d’investigació, que pot ser el preprint o el postprint (la versió acceptada o la versió publicada).
Preprint
És la primera versió d'un article, abans que l’accepti la revista i abans de passar la revisió d’experts.
Versió acceptada
És la versió definitiva. Inclou els canvis proposats en la revisió d’experts i ha estat acceptada per publicar a la revista.
Versió publicada
És la versió ja maquetada i publicada per l'editorial amb els logos, paginació, etc.
La via daurada: publicació en revistes d’accés obert. En alguns casos aquesta via pot implicar el pagament d’una taxa, per això també es parla d’altres vies per publicar en accés obert, com la via híbrida (revistes de subscripció que permeten pagar una taxa perquè les publicacions siguin d’accés obert), la via bronze (permet llegir la publicació a les pàgines dels editors, però sense permisos per distribuir-la o reutilitzar-la) o la via diamant (revistes d’accés obert sense costs per als autors).
És important assenyalar que aquestes vies no són excloents. Per exemple, encara que es publiqui un article en una revista de subscripció, pot ser possible dipositar-ne la versió acceptada al repositori institucional (via verda). En cas de dubte, es recomana consultar les polítiques editorials de cada revista i comprovar si s’han de respectar períodes d’embargament.
A més, cal tenir en compte els requeriments de les entitats públiques que financen la investigació, ja que en moltes convocatòries no només s’obliga a fer el dipòsit en un repositori sinó que l’article es publiqui en una revista d’accés obert.
Normativa
Des del 2011 la normativa espanyola i europea recull la necessitat d’impulsar la ciència oberta. Actualment, la legislació regula que els resultats de les investigacions, així com les dades, codis i metodologies, han d’estar disponibles en accés obert.
«Artículo 2. Objetivos generales.
c) Impulsar la ciencia abierta al servicio de la sociedad y promover iniciativas orientadas a facilitar el libre acceso a los datos, documentos y resultados generados por la investigación, desarrollar infraestructuras y plataformas abiertas, y fomentar la participación abierta de la sociedad civil en los procesos científicos.”
Artículo 15. Deberes del personal investigador
l) Adoptar las medidas necesarias para el cumplimiento de la normativa aplicable en materia de protección de datos y de confidencialidad.
Artículo 37. Ciencia abierta
1. Los agentes públicos del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación impulsarán que se haga difusión de los resultados de la actividad científica, tecnológica y de innovación, y que los resultados de la investigación, incluidas las publicaciones científicas, datos, códigos y metodologías, estén disponibles en acceso abierto. El acceso gratuito y libre a los resultados se fomentará mediante el desarrollo de repositorios institucionales o temáticos de acceso abierto, propios o compartidos.
2. El personal de investigación del sector público o cuya actividad investigadora esté financiada mayoritariamente con fondos públicos y que opte por diseminar sus resultados de investigación en publicaciones científicas, deberá depositar una copia de la versión final aceptada para publicación y los datos asociados a las mismas en repositorios institucionales o temáticos de acceso abierto, de forma simultánea a la fecha de publicación.
3. Los beneficiarios de proyectos de investigación, desarrollo o innovación financiados mayoritariamente con fondos públicos deberán cumplir en todo momento con las obligaciones de acceso abierto dispuestas en las bases o los acuerdos de subvención de las convocatorias correspondientes. Los beneficiarios de ayudas y subvenciones públicas se asegurarán de que conservan los derechos de propiedad intelectual necesarios para dar cumplimiento a los requisitos de acceso abierto.
4. Los resultados de la investigación disponibles en acceso abierto podrán ser empleados por las Administraciones Públicas en sus procesos de evaluación, incluyendo la evaluación del mérito investigador.»
Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario.
«Artículo 69. Acreditación de los cuerpos docentes universitarios.
b) La agilidad y la petición de documentación accesible, en modo abierto, abreviada y significativa, utilizando los repositorios institucionales.
c) Una evaluación tanto cualitativa como cuantitativa de los méritos docentes y de investigación, y en su caso de transferencia del conocimiento, con una amplia gama de indicadores de relevancia científica e impacto social.
d) Una evaluación basada en la especificidad del área o ámbito de conocimiento, teniendo en cuenta, entre otros criterios, la experiencia profesional, en especial, cuando se trate, entre otras, de profesiones reguladas del ámbito sanitario, la relevancia local, el pluralismo lingüístico y el acceso abierto a datos y publicaciones científicas.»
RD 99/2011 de Estudios de Doctorado
«Artículo 14. Evaluación y defensa de la tesis doctoral.
5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de esta, así como toda la información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Universidades a los efectos de su publicación en un repositorio nacional, que será gestionado por la Secretaría General de Universidades.»
Estrategia Española Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027 (EECTI)
Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA)
Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta
Preguntes freqüents
1. Quina és la diferència entre ciència oberta i ciència?
La ciència oberta no és una ciència diferent: cerca que la pràctica i els resultats de la investigació siguin oberts i accessibles a tota la societat a través de la publicació en obert, però també a través de la compartició de les dades d’investigació, el programari, etc.
Molts investigadors ja ho fan, encara que no l’anomenen així.
2. La ciència oberta exclou les Humanitats i les Ciències Socials?
No, la ciència oberta no fa referència a una disciplina concreta, sinó que inclou la investigació en totes les àrees de coneixement i aspectes de la pràctica acadèmica.
3. La ciència oberta pot conduir a fer-ne un mal ús o a fer que la recerca es malinterpreti?
No hauria de ser així. La transparència genera confiança, responsabilitat, permet que altres investigadors reprodueixin o validin el procés d’investigació i contribueix a l’avanç del coneixement.
4. N’hi ha prou que les publicacions estiguin disponibles de manera oberta en una pàgina web personal, un bloc o plataformes comercials?
No, les publicacions han d’estar dipositades al repositori institucional de la UIB.
5. Si s’està pendent d’una publicació o patent es pot retardar el dipòsit?
Les publicacions es poden dipositar al repositori i establir un període d’embargament.
