Esperantista, obrer, autodidacte i republicà. Durant la primera meitat del segle XX, molts membres de la classe obrera es veien impossibilitats per accedir al coneixement reglat i varen elaborar una cultura alternativa basada en l’autoaprenentatge que els dotava dels valors de l’humanisme i de la contemporaneïtat.

Interessat pels afers que succeïen al món, va saber relacionar-se amb altres membres del moviment obrer d’arreu d’Europa.

Va aprendre esperanto, la llengua auxiliar internacional, que va dominar fins a fer-se’n professor.

Va formar part d’entitats esperantistes com Nova Sento, del barri del Poble Nou de Barcelona, i va participar als esdeveniments socials propis del moviment esperantista barceloní.

Fou un bon col·leccionista, i gràcies al coneixement de l’esperanto destacà en el camp de la filatèlia i de la numismàtica.

El fons, donat per la seva família, recopila una quantitat important de llibres en esperanto. Es tracta tant d’obres traduïdes com d’altres d’escrites directament en aquest idioma; així mateix, hi ha algunes gramàtiques i vocabularis poliglots. Les edicions són majoritàriament estrangeres i publicades abans de 1958.

 Veure fons