Citar i referenciar la bibliografia
En l’elaboració d’un treball acadèmic o científic s’utilitza necessàriament informació sobre el tema escollit publicada amb anterioritat. Els documents que citam quan redactam el nostre treball han de quedar adequadament reflectits en la bibliografia. A continuació oferim unes pautes per citar documents i fer la bibliografia del treball amb l’objectiu de fer un ús responsable, ètic i legal de la informació consultada.
Què és citar i quan s'ha de fer
|
|
Què és citar?
Quan redactam un treball acadèmic o científic consultam documents d’altres autors sobre el tema triat i hi incorporam frases literals i/o idees que no són nostres.
Citar és identificar la font d’allò que reproduïm literalment o la idea d’un altre autor que resumim o parafrasejam.
Què és una citació i què és una referència?
Una citació és una forma abreujada d’una referència bibliogràfica que ens permet indicar al nostre text o en una nota a peu de pàgina quin és el document d’on hem extret la informació. Conté els elements d’identificació imprescindibles dels documents font, que posteriorment es representaran a través d’una descripció completa en una referència bibliogràfica. La referència bibliogràfica presenta totes les dades que permeten identificar el document que, en aquest cas, s’ha citat en el treball acadèmic. Consta d’uns elements (autor, títol, any…) que s’ordenen d’acord amb unes normes determinades. La referència bibliogràfica ens ha de poder permetre localitzar i recuperar aquell document.
Què és una bibliografia?
En general, una bibliografia és la relació de les referències bibliogràfiques dels documents utilitzats durant la preparació d’un treball acadèmic, d’un article, d’un projecte, etc.
La bibliografia dona credibilitat al treball i serveix per a identificar els documents consultats.
Normalment, la bibliografia va al final del document, després dels annexos i abans dels índexs. Les referències s’ordenen segons el tipus de citació emprat.
Què cal citar?
- La font de frases copiades literalment.
- La font de teories o idees d’altres autors.
- La font de dades, estadístiques, fonts orals…
No és necessari citar fets o dades de coneixement general (per exemple, dates de fets històrics, fórmules químiques, etc.) ni tampoc les nostres pròpies idees, aportacions o conclusions.
Per què cal citar?
- Per enriquir la investigació, és a dir, mostram i destacam tot el que hem consultat per elaborar un treball.
- Per atorgar credibilitat al treball; quan citam mostram que les dades provenen de fonts fiables.
- Per comunicar quines idees no són les pròpies, així evitam cometre plagi. Plagiar és prendre idees, paraules o informacions d'un altre fent-les passar com a pròpies.
- Per possibilitar que qualsevol lector pugui ampliar informació.
Com s'ha de citar
Subtítulos disponibles en castellano / Subtitles available in English Transcripció del vídeo en català / castellano / English
|
Com citar en el text?
El nostre treball acadèmic o d’investigació pot presentar totes les citacions que considerem necessàries. Podem citar un mateix document diverses vegades, però només tendrà una única referència bibliogràfica a la bibliografia.
En utilitzar i citar informació d’altri al nostre treball, podem resumir-la, extreure’n una frase o una idea o bé inserir un fragment de text literal.
En qualsevol dels casos indicarem d’on prové la informació mitjançant un dels diversos sistemes que existeixen per fer les citacions dels documents. Es pot utilitzar un sistema o un altre, però el que triem l’haurem d’aplicar uniformement a tot el treball. La norma UNE-ISO 690:2013 defineix tres sistemes de citació diferents: autor-data, notes contínues i numèric.
Sistema de citació autor-data
Aquest sistema, també conegut com sistema Harvard, consisteix a introduir en el text el cognom de l’autor i l’any de publicació entre parèntesis. Les referències bibliogràfiques completes dels documents citats s’ordenen alfabèticament pel cognom en la bibliografia. És el sistema usat en l’estil APA i és també una manera de citar en l’estil Chicago.
Exemples (en estil APA) | |
Text: … la comunicació científica a Internet (Torres-Salinas, 2010) …
Si incloem el nom de l’autor en el text només posarem l’any entre parèntesis: … l’estudi de Torres-Salinas (2010) sobre la comunicació científica a Internet …
Bibliografia: Torres-Salinas, D. (2010). Comunicación y evaluación de la ciencia: hitos y resultados científicos recientes. Anuario ThinkEPI, 4(1), 240-245. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3263923.pdf | |
Vegeu més especificacions i exemples a l’apartat dedicat a l’estil APA. |
Sistema de citació numèric
S’introdueix en el text un número entre parèntesis, claudàtors o superíndex que fa referència al text citat. El primer document citat rep el número [1], el segon rep el número [2] i així successivament amb tots els documents. Les citacions d’un mateix document reben totes el número de la primera vegada que ha estat citat. Les referències bibliogràfiques es presenten en una llista ordenada numèricament. Empren aquest sistema els estils IEEE i Vancouver, entre d’altres.
Exemple (en estil IEEE) | |
Text: Diverses aplicacions i plataformes sorgides els darrers anys intenten proporcionar als científics eines per gestionar el seu treball i també per comunicar els resultats de les investigacions [1]. És el que es coneix com ciència 2.0. Ciència 2.0 és, per tant, “la aplicación de las tecnologías de la web social al proceso científico” [2, p. 5]. […] Alguns autors [3] consideren especialment útils quatre aplicacions de la web 2.0: Blogger, Twitter, Facebook i Slideshare. Algunes xarxes socials (Academia, ResearchGate…) estan especialment dirigides a la comunitat científica. Les característiques principals de les xarxes acadèmiques més esteses es descriuen en un document elaborat pel grup de treball de REBIUN en l’àmbit de la investigació [2]. Un altre estudi [4] dóna una visió general del moviment ciència 2.0 posant l’èmfasi en la publicació en accés obert i l’impacte científic.
Bibliografia: [1] Á. Cabezas-Clavijo, D. Torres-Salinas, i E. Delgado-López-Cózar, «Ciencia 2.0: catálogo de herramientas e implicaciones para la actividad investigadora», El Prof. la Inf., vol. 18, núm. 1, p. 72-78, 2009. [2] REBIUN, Ciencia 2.0: aplicación de la web social a la investigación, Ed. rev. Madrid: REBIUN, 2011. [3] D. Torres-Salinas i E. Delgado-López-Cózar, «Estrategia para mejorar la difusión de los resultados de investigación con la Web 2.0», El Prof. la Inf., vol. 18, núm. 5, p. 534-539, 2009. [4] N. Robinson-García, E. Delgado-López-Cózar, i D. Torres-Salinas, «Cómo comunicar y diseminar información científica en Internet para obtener mayor visibilidad e impacto», Aula Abierta, vol. 39, p. 41-50, 2011. |
Sistema de citació en nota contínua
Consisteix a introduir les citacions als documents mitjançant números correlatius en superíndex (o, menys habitualment, entre parèntesis o claudàtors) que remeten a una nota a peu de pàgina o al final del capítol o del treball. A la nota s’indica la referència bibliogràfica del document citat, precedida de la mateixa numeració de la citació al text. Diverses citacions a un mateix document tenen un número de nota diferent, sempre segons la seva aparició al text.
Exemple (en estil ISO 690: 2010 / UNE-ISO 690:2013) | |
Text: Una cerca a Google o Yahoo, per exemple, recupera “un mar de documentos aparentemente relacionados pero sin utilidad precisa para el usuario”.1 Moltes vegades s’identifica el concepte “cerca d’informació” amb la casella d’un cercador generalista però el resultat que s’obté quan s’introdueixen un o més termes sovint no és el desitjat.2 […] Per aquest motiu, “a pesar de la rápida evolución de las nuevas tecnologías de búsqueda, la Red profunda seguirá contituyendo una amplia parte de Internet”.3
Notes bibliogràfiques: 1 SALAZAR, Idoia. Las profundidades de Internet : accede a la información que los buscadores no encuentran y descubre el futuro inteligente de la red. Gijón: Trea, 2005, p. 63. ISBN 8497042131. 2 ARGUDO, Sílvia i PONS, Amadeu. Mejorar las búsquedas de información. Barcelona : UOC, 2012, p. 7. ISBN 9788490291726. 3 SALAZAR, Idoia. Las profundidades... p. 162. |
Els estils bibliogràfics
Què són els estils bibliogràfics?
La manera de citar en el text i fer les referències bibliogràfiques (ordre dels elements, convencions tipogràfiques, abreviatures i signes de puntuació) ve definida per l’estil bibliogràfic. No hi ha un únic model, sinó que existeixen diversos estils bibliogràfics, establerts per institucions acadèmiques i professionals. Alguns dels més utilitzats són els següents:
- ISO 690:2010 – UNE ISO 690:2013 La norma internacional proporciona unes directrius per a citacions i elaboració de referències bibliogràfiques de qualsevol tipus de recurs. Es pot aplicar a qualsevol disciplina.
- APA (American Psychological Association) Usat en psicologia i ciències socials.
- MLA (Modern Language Association) S’usa principalment en llengua i literatura.
- Chicago S’utilitza en humanitats, art, història i ciències socials.
- Harvard S’empra en física i ciències naturals i socials. També és conegut com sistema autor-any.
- Vancouver S’aplica en el camp de les ciències de la salut.
- IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) S’utilitza en les enginyeries i les ciències de la computació.
En quin estil cal citar?
La majoria de revistes i editorials acadèmiques prescriuen l’estil que s’ha d’emprar. En el cas d’un treball acadèmic, ens podem guiar per l’estil que ens indiqui el nostre professor o tutor o bé pel que s’usa a la nostra disciplina.
Què són els gestors bibliogràfics?
Els gestors bibliogràfics són programes de gestió de referències d’ús personal que resulten de gran utilitat per fer citacions quan redactam un treball i per elaborar la bibliografia. La UIB dona accés institucional a Mendeley (Mendeley Institutional Edition), que ofereix més prestacions que la versió gratuïta.