Plagi

La facilitat de localitzar informació a Internet fa que la pràctica del plagi en l’àmbit acadèmic universitari hagi augmentat considerablement durant els darrers anys. Tot i que molt sovint els estudiants cometen plagi de manera conscient també està demostrat que moltes vegades el plagi es produeix per desconeixement de què s’ha de citar i com s’ha der fer. En aquesta pàgina oferim informació sobre el plagi i recursos per evitar-lo.

Què és plagi?

Segons l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), plagiar és:

  • «Copiar (idees, paraules, obres, etc., d'una altra persona) usant-les com a pròpies.»

Segons la RAE (Real Academia Española) s’entén per plagi:

  • "Copiar en lo sustancial obras ajenas, dándolas como propias".

El plagi és un robatori intel·lectual pel fet que és una apropiació d’idees alienes (ja sigui un text, una imatge, un gràfic, etc.) que s’incorporen a un treball acadèmic o d'investigació fent creure als altres que són originals.

Quan aquesta situació ocorre dins l'àmbit educatiu parlam de deshonestedat acadèmica, és a dir, aquelles males pràctiques que s'adopten al llarg de la vida acadèmica i que varien segons tipologia i gravetat.
És imprescindible distingir què és plagi del que no ho és; això és el que s’explica en aquest vídeo.


Transcripció del vídeo en català

Subtitles available in English
Transcripción del vídeo en castellano / English

 

 Cometem plagi

  • Quan copiam i no citam la font
  • Quan parafrasejam sense citar la font.

No cometem plagi

  • Quan expressam o presentam idees i treballs originals.
  • Quan divulgam i reproduïm coneixement públic. Per exemple, que Austràlia és a l'hemisferi sud.
  • Quan presentam els resultats d’una investigació original.
  • Quan utilitzam obres de domini públic i les citam. 

La Universitat ha de disposar de diferents eines que permetin evitar el plagi per part dels estudiants, docents i investigadors.

Per una banda, existeixen els documents normatius com el Reglament Acadèmic de la UIB i altres textos específics sobre integritat acadèmica que pugui elaborar la Universitat.

Per altra banda, les eines de detecció de plagi com Turnitin (la que empra la UIB), Urkund o Compilatio, que els professors utilitzen en les seves assignatures, no només per comprovar si l'alumne comet plagi en la redacció del seu treball acadèmic sinó també com a eina dissuasiva per evitar la temptació de plagiar.

Però les eines que realment funcionen són les accions formatives. S'ha d'ensenyar als alumnes, fins i tot molt abans d'arribar a la universitat, a utilitzar la informació de forma ètica i legal per així evitar el plagi. Ajudar-los a adquirir aquestes competències és fonamental perquè realitzin els seus treballs acadèmics exercitant un criteri propi, siguin creatius i capaços de generar contingut original.