Historiador. Doctor en Filosofia per la Universitat de Cambridge. Va ser professor, entre d’altres llocs, a la Universitat de Harvard i a l’Institut Pontifici d’Estudis Medievals de Toronto. Fou magister de la Maioricensis Schola Lullistica (1958), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1974) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1996). La contribució del professor Hillgarth als estudis sobre Ramon Llull i a la cultura catalana medieval va esdevenir un punt de referència bàsic que permeté una concepció renovada d’aquesta figura històrica. Va fer un estudi històric de gran abast sobre la significació i la influència de Ramon Llull en el món del seu temps, i sobre la formació del primer lul·lisme parisenc a l’entorn de l’obra de Tomàs Le Myèsier; n’és una mostra l’obra Ramon Llull and lullism in fourteenth-century France. Els seus estudis lul·lians comprenen recerques sobre la presència dels eremites entre els primers seguidors de Ramon Llull a Mallorca, catàlegs de manuscrits, semblances sobre l’erudit a enciclopèdies angleses i americanes, estudis sobre la Vita Coetanea, sobre el lul·lisme mallorquí i francès dels segles XIV i XV, etc. L’any 2001 va publicar una peça fonamental per als estudis lul·lians contemporanis: Diplomatari Lul·lià, unacol·lecció important de documents relatius a Ramon Llull i a la seva família. D’entre les seves obres de caire històric destaquen: The Spanish kingdoms, 1250-1516, Readers and books in Majorca, 1229-1550 i El problema de l’Imperi mediterrani català, 1229-1337. Fou guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de Catalanística (1993), el Premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans (1994) i el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2001). L’any 2008 la Universitat de les Illes Balears li va concedir la Medalla Ramon Llull.

La seva biblioteca abasta una gran quantitat d’estudis sobre Ramon Llull i d’història i de cultura catalana medieval.

 Veure fons