Professor, escriptor i traductor. Va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Palma (1915) i fou secretari del Consolat Britànic a Palma. A proposta del financer Joan March Ordinas, acompanyà el seu fill Joan March Servera a estudiar a l’estranger. A Cambridge es llicencià en llengües modernes i orientals al Dawning College, i s’especialitzà en sànscrit i en pali. L’any 1930 fou lector a Oxford i durant els anys 1931 i 1932 fou vicerector del Parameshvara College de Jaffna (Sri Lanka). L’any 1935 s’instal·là a Barcelona, on va exercir de professor d’anglès a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de professor de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1935 va publicar a La Nostra Terra la traducció del sànscrit al català del capítol XI del Bhagavad-Gîtâ (el poema del Senyor), episodi del poema èpic Mahabhârata del segle VI. Mentre es trobava a Mallorca, per octubre de 1936, es va exiliar voluntàriament i s’establí a Cambridge, on fou professor d’anglès a la Universitat i col·laborador del Bulletin of Spanish Studies. L’any 1938 publicà la traducció del sànscrit a l’anglès dels textos religiosos hinduistes Upanishades. L’any 1947 se celebraren a Westminter els Jocs Florals de la Llengua Catalana, dels quals va ser mantenidor. L’any 1962 va traduir del sànscrit a l’anglès el Bhagavad-Gîtâ; el 1973, la traducció del pali a l’anglès del Dhammapada, que ja estaven editades en castellà a Mèxic. El 1982 se’n va publicar la versió catalana i el 1983, la del Bhagavad-Gîtâ. L’any 1986 aparegué la versió catalana de Lamps of Fire (Llànties de foc) que havia publicat l’any 1954. Les seves obres han influït en l’augment de l’interès per la mística oriental. L’any 1983, la Universitat de les Illes Balears el nomenà doctor honoris causa. El 1985, l’Ajuntament de Santa Margalida l’anomenà fill il·lustre i la biblioteca municipal duu el seu nom. L’any 1990, Joan Maimó Vadell publicà la seva biografia. La seva biblioteca conté obres de sànscrit, història, llengua i literatura anglesa.

Relació entre Joan Mascaró i George Harrison

La relació de Joan Mascaró i Fornés amb el grup musical The Beatles o, més concretament, amb George Harrison sorgeix el 4 d’octubre de 1967 a un programa de debat de la televisió britànica sobre la meditació transcendental al qual participaven John Lennon i George Harrison. Joan Mascaró va intervenir al programa com a especialista en textos sagrats hindús que havia traduït i prologat. Aquesta presa de contacte entre Mascaró i Harrison queda reflectida al documental de Nofre Moyà i Silvia Ventanyol de IB3 i TV3, titulat Llànties de Foc, com un dels seus llibres. Un mes més tard, Mascaró va escriure a George Harrison suggerint-li musicar la seva traducció de The Inner Light (La Llum Interior), un poema del Tao te King i li va enviar el seu llibre Llamps of Fire, que el conté. En gener de 1968, George Harrison va fer una versió del poema a l’Índia amb músics hindús i, en una correspondència posterior amb Mascaró, el músic anglès li informa que ha enregistrat la música de la cançó La Llum Interior i que li enviarà una còpia quan estigui acabada. The Beatles enregistraren The Inner Light a la cara B del single Lady Madonna, que es va editar en març de 1968, abans de la cèlebre estada del quartet a l’Índia. The Inner Light fou la primera cançó de George Harrison que aparegué en un single de The Beatles, en la qual a més de cantar, Harrison toca el sitar. (Font: Bloc de Climent Picornell)