Bartomeu Fiol Móra (Palma, 1933 - 2011)

Poeta. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Central de Madrid (1955), desenvolupa altres oficis, com ara hoteler i llibreter. Com a llibreter va tenir la idea, avançada al seu temps, d’obrir una llibreria que al mateix temps fos galeria d’art i botiga de discos. L’intent de la llibreria Gralla (1956) no va tenir èxit i l’escriptor es va dedicar a l’hoteleria fins l’any 1990, com a director general. Va ser president de l’Obra Cultural Balear (1990-1992). Fou guardonat amb el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia (1969), Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de poesia (1999), Premi Carles Riba (2004), Nit de l’Edició-Atlàntida al millor articulista en català (2007) i Premi Camilo José Cela de crítica literària (2008).

Deixeble de Blai Bonet i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va formar part del cercle literari de Llorenç Villalonga. La seva poesia ocupà un lloc prominent en l’escena poètica catalana de les Illes Balears des de la publicació del seu primer llibre, Caloscans (1966), un llibre amb certs ressons de Salvador Espriu. L’Editorial Moll i algunes institucions foren editores dels seus primers versos. Alguns dels títols que publicà són Camp rodó (1973), Calaportal de Cavorques (1985) i Els morts ho callam tot (1997). El reconeixement li arribà a partir de la publicació Tot jo és una exageració: quaranta-nou textos orals perifèrics (1999), una antologia elaborada a partir d’una gravació en casset de l’any 1997.

La seva biblioteca abasta principalment obres literàries.

fletxa verda Veure fons

La Biblioteca amb els ODS