Normalització de la signatura
Què és?
La normalització de la signatura és la tria que fa l’investigador d’una forma determinada per signar els seus treballs. Ha de ser sempre la mateixa, per identificar-se i distingir-se d'altres autors amb noms semblants.
Es recomana l'elecció d'un nom que identifiqui a l'investigador de forma unívoca i al més clarament possible.
Per què és important?
El nostre nom és el principal element per trobar les nostres publicacions, però moltes vegades no podem recuperar-les totes, perquè no signam sempre igual. Un altre problema és que cada revista i base de dades poden tenir una forma diferent d’introduir els noms.
Aquest problema disminueix la nostra visibilitat com a investigadors i dificulta la recuperació de les publicacions i de les citacions de les nostres obres.
Triar una forma que no es pugui confondre fàcilment i signar sempre de la mateixa manera ens ajuda a evitar alguns d’aquests problemes.
A l'exemple següent es pot veure com una única persona pot tenir diferents entrades en una base de dades:
Ramón Llull
R. Llull
Raimundo Lulio
Raimundus Lullius
I en aquest altre exemple, podem veure com signen els autors el seu article i com són indexats a la Web of Science o a Scopus.
Quins avantatges té?
Indexació única: el nom d’un autor apareix igual a totes les bases de dades, i així no cal haver de cercar per les diferents variants de nom.
Ajuda a distingir-se d’altres autors amb noms iguals.
Recuperació completa de la producció científica: en cercar pel seu nom l’investigador obtindrà tots els seus treballs.
Augmenta la visibilitat de l’autor i de la seva institució: signar sempre de la mateixa manera fa que ens trobin amb més facilitat i no es dispersi la informació.
Augmenta l’impacte de l'autor i de la seva institució: totes les citacions estaran associades a un mateix autor.
Millora la posició als rànquings d'universitats.
Recomanacions per normalitzar la signatura personal
Signau sempre de la mateixa manera
Signau amb el nom de pila (no amb les inicials)
Si es té un nom compost, és millor unir-lo directament o amb un guionet (MaríaLuisa o María-Luisa)
Si s’utilitzen dos cognoms, cal unir-los amb un guionet (Martín-Rodríguez)
Si els cognoms contenen preposicions, cal suprimir-les o unir-les amb un guionet (Miguel Unamuno o Miguel De-Unamuno)
No és conveniment utilitzar abreviatures com Fdez. o Mª
Cal conservar els accents.
Consells per a la signatura institucional
Utilitzau el nom sencer i l'idioma original. Exemple: Universitat de les Illes Balears i no Univ. Illes Balears.
Si es posa un acrònim, cal afegir-hi la forma desenvolupada. Exemple: UIB (Universitat de les Illes Balears)
Documents relacionats
Recomanacions FECYT: Propuesta de manual de ayuda a los investigadores españoles para la normalización del nombre de autores e instituciones en las publicaciones científicas. (Versió 17/01/07)
Recomanacions IraLIS: Criterios de firma.