Josep Sureda i Blanes. (Artà, Mallorca 1890 - Barcelona, 1984)

Químic, apotecari, escriptor i historiador de la ciència. Va llicenciar-se en Farmàcia a la Universitat de Barcelona l’any 1911 i es va doctorar a Madrid l’any 1915. Allà formà part de la primera promoció de la Residencia de Estudiantes creada per la Institución Libre de Enseñanza. Creà i dirigí, juntament amb Julio Blanco, els primers laboratoris de química general de la Residencia (1912). Després va estudiar Química a la Universitat de Munic i a l'Escola Politècnica Federal de Zuric. Va treballar com a professor auxiliar a Madrid i també es va dedicar a la investigació. Va ocupar diferents càrrecs directius a fàbriques de la indústria química i agroalimentària, i va contribuir a impulsar-les a Mallorca. També va ser regidor i batle d’Artà. Tot i centrar la seva carrera en la indústria, el seu interès per la ciència no minvà mai i continuà publicant treballs de química aplicada a revistes com Anales de la Sociedad Española de Física y Química o Ciència, Química e Industria i Ibérica. Va compaginar la seva vocació científica amb la participació en institucions de caire humanístic i cultural com l’Associació per la Cultura de Mallorca,  l’Institut d’Estudis Asturians, la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, el patronat de la Ciutat Antiga en representació de la Societat Arqueològica Lul·liana i la Societat Espanyola de la Història de la Medicina. Retirat, l’any 1968 es traslladà a Barcelona, on continuà la tasca de divulgació científica i cultural. Va rebre diversos reconeixements, com ara la insígnia d’or del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears (1983) o la Medalla d’Or del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears (1984). També fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

El seu fons està compost per obres tant de caire científic com humanístic. Destaquen les obres sobre la història i la cultura de les Illes Balears.

Veure fons Veure fons