Fons Universitat Lul·liana i Literària

Fons Universitat Lul·liana i Literària

(1487-1862)

El nucli de formació de l’antiga Universitat prové del que s’anomenava Estudi General Lul·lià, arran de la difusió del pensament de Llull que es realitzà durant el segle XV. L’Estudi General va tenir les incipients càtedres lul·lianes de Beatriu de Pinós (1477) i Agnès de Quint (1481) i es convertí en estudi general pels privilegis de Còrdova que Ferran el Catòlic li atorgà. Una còpia dels reials privilegis concedits per aquest rei, juntament amb els de Carles I, Felip II i Carles II, conté transcrites i manuscrites les constitucions de 1697, i és el llibre més important del fons de l’arxiu.

El pensament lul·lià va gaudir de gran interès per part de reis i intel·lectuals. El pontificat de Climent X el 1673 donà una vertadera validesa universal als títols que es donaven a l’Estudi General i fou definitiu perquè es transformàs en universitat. Tot això féu que els títols expedits a la Universitat Lul·liana fossin vàlids en qualsevol lloc d’Europa.

Felip V i la seva política foren l’origen de la desaparició de la Universitat Lul·liana. El 1768 Carles III la converteix en Literària i assignaren l’edifici de Monti-sion a la Universitat, després que els jesuïtes en fossin expulsats.

El 1828 se suprimí la Universitat Literària de Mallorca per reial decret i es convertí en seminari conciliar adscrit a la Universitat de Cervera. Durant la regència d’Espartero (1840-1843) la Junta de Govern de Mallorca restablí la universitat amb el nom d’Universitat Literària Balear, però, malgrat els esforços que es dugueren a terme per conservar-la, el 1842 se suprimí definitivament. Aquesta darrera donà pas a l’Institut Balear.

El 1978 la Universitat de les Illes Balears reclamà per al seu Arxiu històric aquest fons de l’antiga universitat, així com els seus atributs: bandera i massa.

Jaume Lladó i Ferragut, catedràtic de l’Institut Ramon Llull i arxiver, fou qui ordenà tota aquesta paperassa (1946), ordenació de la qual sortí el catàleg Real y Pontificia Universidad Literaria y Estudio General Luliano del Antiguo Reino de Mallorca. Aquest catàleg és el que els investigadors encara utilitzen com a base de consulta.

El fons Universitat Lul·liana i Literària té 177 unitats d’instal·lació entre llibres, lligalls i capses. La primera secció conté «fundacions i funcionament», «comptadoria i matrícula» i «exàmens i col·leccions de graus». La segona secció és constituïda per «funcionament intern», «alumnes i matrícules», «correspondència», «càtedres», «juraments»...

Cal especificar que quan es va fer el trasllat de tot el fons des de l’Institut Ramon Llull a l’Arxiu històric de la Universitat de les Illes Balears, segons López Bonet (persona que en féu un informe perquè en quedàs constància) mancaven vint-i-dos dels registres que Lladó havia fet. D’aquest material que falta també n’hi ha part que pertany al fons Jesuïtes, ja que el lliurament es va fer com una sola unitat: «Universitat-Jesuïtes».