Fons Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Fons Miquel Gayà i Sitjar

(1917-1998)

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 1917 - Palma, 1998), escriptor i poeta, és considerat el darrer representant de l’Escola Mallorquina, deixeble de Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà. Fill de pagesos, passà els primers anys a la possessió de Son Castanyer (Montuïri). Després de les primeres lletres a Sant Joan, el 1927 ingressà com a blauet a Lluc. De nin ja pronuncià els seus primers discursos i recità poemes en ocasions solemnes a la seva vila natal. A causa d’una malaltia, el 1931 passà a estudiar a Sant Honorat, al puig de Randa, i el 1934 als Pares Paüls de Palma; més tard continuà estudis religiosos a Bellpuig (Lleida), els quals decidí abandonar definitivament en retornar a Palma.

La guerra civil l’agafà fent el servei militar i s’hagué d’incorporar al front de Manacor, contra el desembarcament dels «rojos». Durant aquest temps conegué mossèn Salvador Galmés i escriví alguns poemes. Després fou destinat a Sóller, on féu amistat amb Guillem Colom i escriví articles a la premsa local. Més tard tornà a Palma, on féu amistat amb Miquel Ferrà, Francesc de Borja Moll i altres intel·lectuals de l’època. Tingué relació també amb Maria Antònia Salvà, Isidor Macabich, el pintor Narcís Puget i amb el pare Ginard i mossèn Riber.

Miquel Gayà i Sitjar era de formació cristiana, treballador i emprenedor i participà activament en el món de les lletres de l’època. Els seus escrits abastaren temes molt diversos: féu poesia lírica i es dedicà també a la crítica literària, a més de fer obra religiosa i tota una sèrie de pregons (Setmana Santa de Palma, festes de sa Pobla, Pollença...). En fer-se càrrec de la revista Lluc i a causa de la seva relació amb Montserrat, demostrà un interès més acusat per la llengua catalana. Això féu que augmentassin els escrits sobre la Renaixença i altres escriptors mallorquins.

La bona relació que mantingué amb els poetes i escriptors mallorquins i catalans del seu temps féu que la seva tasca com a recopilador de cartes i documents fos bastant interessant. A partir dels anys seixanta es convertí en un habitual de tot el que tenia a veure amb el món cultural del moment. Les seves Històries i memòries (1986) són un autèntic quadre costumista de l’època que li tocà viure.

La Universitat valorà l’interès de l’arxiu personal de Miquel Gayà i Sitjar, tant pel seu testimoni com per la seva personalitat literària i com a investigador, i el comprà a la família. El fons és el resultat de la relació de Gayà i Sitjar amb un gran nombre d’escriptors i personalitats de la cultura catalana del segle XX.

El fons Miquel Gayà i Sitjar consta de 73 capses numerades i 8 sense numerar, dins les quals trobam escrits i documents reunits i acumulats durant tota la seva vida, fruit de les activitats culturals i intel·lectuals i del contacte amb gent del seu temps, amb molta de la qual mantingué correspondència amistosa i literària.