Fons Jesuïtes (1335-1866)

Fons Jesuïtes

(1335-1866)

El pare Jeroni Nadal fou qui féu arribar els jesuïtes a Mallorca. Estudià a Alcalá, on coincidí amb Ignasi de Loiola i del qual fou gran col·laborador. Després de passar per París i Roma i fer-se capellà, ingressà a la companyia de Jesús el 1545. Quan a Mallorca se sabé que era jesuïta, li demanaren que implantàs la companyia a l’illa. Nadal hi envià cinc jesuïtes perquè començassin a treballar en la creació d’un col·legi: Francesc Boldó, Bernat Verdolay, Jeroni Mur, Juan Navarro i Francesc Fortuny. Oficialment els jesuïtes s’establiren a Mallorca el 1561.

La comunitat va triar la capella de la Mare de Déu de Monti-sion per instal·lar-se, al barri de la Calatrava. Aquesta capella s’havia edificat el 1300 com a sinagoga i no gaire temps després es convertí en església cristiana. El 1483 formava part del patrimoni de Beatriu de Pinós, que, juntament amb Agnès de Quint, féu donació d’aquest i altres béns perquè es fessin dues càtedres lul·lianes pertanyents a l’Estudi General. Els jurats de Mallorca cediren aquests espais perquè els jesuïtes hi instaurassin les seves escoles, on s’impartien Arts i Teologia.

Els jesuïtes romangueren a Palma fins que Carles III els expulsà el 1767; aquest fet féu que deixassin una riquíssima biblioteca a Monti-sion, de la qual, la més valuosa, passà a formar part de la Biblioteca reial (a Madrid) i la resta fou cedida a la Universitat Literària. L’any següent Monti-sion fou ocupat per aquesta institució universitària.

El retorn dels jesuïtes, a principis del segle XIX, suposà el restabliment del seus béns, entre els quals hi havia les cases de Monti-sion, si bé els llibres i arxius no els foren retornats, ja que s’havien incorporat a la Universitat Literària.

Després de la supressió de la Universitat Literària el 1842, l’arxiu dels jesuïtes fou traslladat a l’Institut Balear, aleshores situat a Monti-sion (1835), fins que el 1917 s’edificà l’Institut a les avingudes, on quedà amuntegat als soterranis, juntament amb l’arxiu de la Universitat Lul·liana i Literària.

El 1940 Jaume Lladó i Ferragut, catedràtic i arxiver, recuperà ambdós arxius i en féu la catalogació. Finalment, tant l’arxiu de la Universitat Lul·liana i Literària com el dels jesuïtes foren traslladats a l’actual Arxiu històric de la UIB. Un informe de José Francisco López Bonet detalla els documents que es lliuraren a la UIB.

Aquest fons Jesuïtes consta de 123 unitats d’instal·lació generades per la comunitat dels jesuïtes i per la sagristia de Monti-sion i formades per llibres, carpetes, lligalls i altres capses que també contenen lligalls.